Del 14 al 16 de febrer de 2026 vam viure un nou Respir molt especial a Vic, en el marc de la nostra Festa de Carnestoltes. Un cap de setmana pensat per desenvolupar habilitats socials i emocionals a través del joc, la creativitat i la convivència, tal com havíem compartit amb les famílies abans de marxar .
Però, més enllà del programa, el que realment va marcar aquest Respir van ser les vivències, els petits grans reptes i els passos d’autonomia que cada participant va fer al llarg del cap de setmana.
El viatge: una primera aventura
La sortida des de Sants Estació ja ens situava en mode aventura. Vam agafar el tren cap a Vic i, posteriorment, l’autobús fins a l’alberg. Els temps d’espera entre un transport i l’altre van formar part del procés: aprendre a esperar, gestionar els nervis, mantenir el grup unit i cuidar-nos entre tots i totes.
Aquestes estones, que poden semblar petites, són espais d’aprenentatge real. Espais on es treballa la paciència, la convivència i la responsabilitat compartida.
Autonomia amb la pròpia motxilla
Un dels moments més significatius va ser veure com cadascú es feia responsable del seu equipatge. Portar la seva motxilla, tenir cura de les seves coses i traslladar-les fins a l’alberg pot semblar un gest senzill, però és un pas enorme en autonomia personal.
Cada motxilla carregada era també una motxilla plena de confiança, de capacitat i d’orgull.
Descobrint nous espais
Vic ens va acollir amb nous carrers, nous entorns i noves experiències. Conèixer llocs diferents amplia la mirada, genera curiositat i reforça l’adaptabilitat. Sortir del nostre entorn habitual és una oportunitat per créixer, per situar-se en contextos nous i per reforçar la seguretat personal davant dels canvis.
Aquest Respir ha estat especialment significatiu perquè hem crescut. Hem estat 10 participants i 7 persones monitores. Aquest creixement no és només una dada numèrica; és la confirmació que el projecte continua consolidant-se, que més famílies confien en nosaltres i que el nostre impacte s’estén.
Veure el grup compartint espais, rialles, àpats i activitats ens recorda per què fem el que fem.
Una festa diferent
A la festa de Carnestoltes va passar una cosa nova: els participants van tenir el seu propi espai de celebració, i els monitors ens vam quedar a part. Per primera vegada. I va ser meravellós. Van gaudir, van compartir, van gestionar el moment entre ells i elles. Un senyal clar que el grup madura i guanya autonomia.
Spanish 
Catalan